DIA 6 AGOST- IQUIQUE

Tot i que pensavem aprofitar una estona per  descansar a la platja, el dia no ens ha acompanyat gaire. 16 grauets i força emboirat. Què hem fet? Doncs  un walking tour per la ciutat que en si, és ben veritat Rat, no té gaire a destacar. En Joan ha anat a buscar el pa acabat de fer a la amansadería La Família que tenim a prop de l'apartament, i un cop tips cadascu hem fet la nostra.

L'Albert a investigar els kelps (les algues que ell estudia i que aquí són diferents dels que ha vist fins ara) i la resta a donar el volt. Hem caminat pel Passeig Baquedano (on les cases semblen  del Far West), la Plaza del Reloj,  i parada a l'oficina de turisme.

Llavors hem provat de d'obtenir pesos bolivianos per quan anem al Salar de Uyuni i no us cregueu que hagi estat fàcil. L'euro, nois, està per terra i aquí no tenen cap interès en tenir-ne. El que interessa són dòllars americans. Al final hem canviat pesos chilenos per pesos bolivians però de les 6 o 7 oficines de canvi només a dues en tenien tot i la proximitat a la frontera.
Després visita al mercat. Una mica decebedora. Moltes parades tancades i les que eren obertes amb molt poca cosa. A la part del mercat del peix si que hi havia moltes paradetes petites, amb el mateix tipus de peix (reyneta, albacorilla, peix espasa i congre)  però de clientela ben poca (les "caseras", com en diuen a les compradores)  no devien tenir predestinat comprar avui. I finalment visita  al port on hem vist 2 lleons marins estirgassats sobre les fustes.

A la tarda, els més joves de la família han anat a practicar sandboarding. Iquique té una de les dunes urbanes més grans del món, el Cerro Dragón, i apa..... a fer pujar l'adrenalina.

Curiositats d'avui:

• Al costat del nostre bloc d'apartaments hi ha un hotel de 5 estrelles que es diu La Gavina i té la bandera Catalana a l'entrada. Investigarem.
• Tot això contrasta amb els "Viva España" que ens dit ja en un parell de llocs i les banderes Espanyoles, fixeu-vos en la tercera foto, que anem veient. Per aqui no hi ha gaire turisme, almenys en aquesta època i al parlar català de seguida ens parlen en anglès o això intenten (avui un guarda jurat del banc si feia una mica de mal) però quan els parlem en castellà de seguida els surt el Viva España....
• Hem trobat un senyor del sud de Chile  al carrer , que feia aquestes flors de fusta que veieu a la foto. Tot un art fent-les i pintant-les (bufant amb una ampolla). Viatja per tot el país i un cop a l'any ve a Iquique i ens ha dit que l'estiu vinent vindrà a Barcelona amb una delegació del Ministeri d'Arts Tradicionals. A veure si algú el veu!!!
• A moltes botigues et fan un tiquet del compte a mà. 

Gràcies per seguir-nos i sobretot pels comentaris!!!!

Demà marxem cap a Nama, situada a la comunitat de Camiña, quebrada (congost)  de Suca, a la zona del Tamarugal. Aquesta zona s'anomena també "la sierra" i el 76% de la població és Aymara. Creiem que estarem un parell de dies sense internet (la llum hi va arribar fa tres anys) o sigui que quan puguem..... ja us continuarem  explicant quan puguem.