DIA 5 AGOST- SANTIAGO-IQUIGUE

Els dilluns el ritme de Santiago ja no és el del cap de setmana. Hem vist una ciutat amb més trànsit, amb gent anant amunt i avall a treballar....i nosaltres hem anat cap a l'aeroport a agafar el vol cap a Iquique, la capital de la regió més al nord de Xile, Tarapacá.  L'economia d'aquesta regió es basa principalment en la mineria, coure, salnitre, sal i la pesca. També hi té un lloc destacat l'agricultura especialment mangos i cítrics (són molt famoses les llimones de Pica).
A destacar dues coses:

1. A l'avió més de la meitat dels passatgers eren treballadors, homes. Ho hem demanat i treballen a la mina de coure de Quebrada Blanca, una mina que està a 4,400m d'alçada, a uns  240 km d'Iquique. Fan torns de 14 dies de treball a la mina (12 hores diàries) i 14 dies a casa. A l'aeroport ja el sesperaven els autobusos de l'empresa per dur-los a lloc. 
2. A punt d'embarcar, ens ha vingut directa cap a nosaltres una assafata de la LATAM amb una caixa de cartró en forma de maleta per tal de mesurar les nostres maletes de cabina. Resulta que eren massa grans, tot i que hem viatjat amb elles a molts països i ens ha dit que havíem de "cancelar" las maletes perquè no feien la mida. Resulta que cancelar vol dir pagar 30,000 pesos per cadascuna. Ens hem queixat i hem dit que quan factures t'ho podrien dir o  podria  haver-hi senyals o panells que ho indiquessin....però res...a pagar!! El que més t'irrita és veure que van a la caça del turista.... En fi, n'aprendrem per la tornada. A veure com ho fem.

El viatge en avió molt bonic, veus tota la serralada dels Andes al costat i a mida que vas pujant comences a veure desert. Iquique és un conjunt de gratacels (hi viuen uns 200,000- habitants) enmig de grans dunes i desert.  Una zona de paisatge àrid, sense cap herba que segur que ens comença a preparar pel desert. Degut a la seva situació geogràfica, clau per al mercat llatinoamericà, és actualment una zona franca que s'ha potenciat per revitalitzar el nord.

L'apartament el tenim a la planta 17, amb boniques vistes del mar i de la platja de Cavancha, que ha quadat envoltada de les noves construccions turístiques, i amb espais tan curiosos com un zona  amb yacarés. que són com uns caimans , i un altre  amb llames.

Al principi, a la part de les roques , hem trobat unes quantes estrelles de mar prou curioses, una d'elles atacant un dels molts animalons de les roques per devorar-lo.